Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 19 de maig de 2010

EL PORTAVA SEMPRE AL CAP (relat 3a. part)


Només falta la darrera entrega, la quarta. El desenllaç veig que ja l'heu endevinat. Ho he presentat així perquè cadascuna de les parts ha estat escrita per una autora diferent (mentre, guanyo temps per fer els dibuixos)



Ara esdevenia el moment de recuperar emocions oblidades durant aquests sis anys. Fins ara no se’n havia adonat que aquesta síndrome del cremat del que tant parlava l’Artur, també l’havia cremada, calcinant en aquest incendi la seva capacitat de sentir per ella i per a ella.

Se sentia exultant, apassionada, viva. Els seus pensaments corrien a la mateixa velocitat que el tren; s’imaginava a ella mateixa com un personatge que ressorgia de les cendres i anava prenent forma.

Plans, il•lusions, projectes oblidats en algun racó de casa li col•lapsaven el cervell i li continuaven trasbalsant el cos.

Va riure sorpresa, ja no recordava la sensació d’energia que era capaç de sentir.


Marisé Ruiz

.................................................

Ara veu que el món és en colors. Que en la foscor de la nit hi ha la lluna i les estrelles. I que el mussol de la nit ja només és un record... Ara és flama encesa. Ara respira la primavera, acaricia els pètals de les flors, escolta el silenci, s'abraça amb el vent. En cada part d'ella anirà trobant tot el que tenia oblidat.

Onatge.

7 comentaris:

  1. Ara veu que el món és en colors. Que en la foscor de la nit hi ha la lluna i les estrelles. I que el mussol de la nit ja només és un record... Ara és flama encesa. Ara respira la primavera, acaricia els pètals de les flors, escolta el silenci, s'abraça amb el vent. En cada part d'ella anirà trobant tot el que tenia oblidat. Les cendres que les colgui al jardí, -és d'esperar que no hi creixi Ell...-.

    Una abraçada en flama.
    onatge

    ResponElimina
  2. Gràcies per la incorporació del meu petit escrit. Ara rellegin i miran els dibuixos..., veïent el primer dibuix, capto la llibertat que li entra dins del cap, fins arribar a la seva profunditat...
    En el segon dibuix, interpreto que ella és el foc, el foc que no crema però que sembra flames de vida, una vida que podrà ser compartida sense acabar en cendra...

    -no sé si estic autoritzat a comentar més d'una vegada, les teves entregues...-.

    Una abraçada de reflexió.
    onatge

    ResponElimina
  3. Sóc una incondicional fan teva, tant en dibuix com en l'escriptura.
    Angi

    ResponElimina
  4. Una autèntica regeneració! Què maco és tornar a tenir aquesta sensació d'energia que et fa capaç de sentir...
    T'està quedant un relat preciós. I les fotos, encara més... ;)
    Petons!

    ResponElimina
  5. Gràcies, onatge, per la teva aportació al relat. Saps que sempre ets benvingut, i sé que consideres aquest bloc també casa teva. Jo et considero el meu padrí en el món dels blocs.
    Les teves reflexions són sempre encertades (ben cavil•lades i ben expressades). M’agrada molt la interpretació que fas del foc que hi ha al dibuix “foc que no crema, però que sembra flames de vida”.
    Una calorosa abraçada.

    Carme, joanfer,
    Tots dos veieu el foc com a canvi i energia renovadora, i és que la protagonista del relat és una dona amb coratge, gairebé ella s’ha convertit en flama!
    Per a mi el foc també és llum, escalfor i vida. De vegades destructiu, quan ha estat encès per una emoció negativa, com podria ser l’odi, la ràbia o la tristesa. D’altres, és la guspira que ens manté alerta i preparats per a afrontar el perill.
    No patiu, que no arribarem a cremar-nos. La propera entrega és ja la darrera.
    Una abraçada del foc d’onatge, del que sembra flames de vida.

    Angi, és tot un plaer per a mi que t’agradi el que faig.
    Gràcies.

    ResponElimina
  6. maijo això de "padrí" m'ha arribat endins, i amb la meva profunditat profunda vol dir que m'ha arribat molt endins...

    Una abraçada de padrí.
    onatge

    ResponElimina

Seguidors