Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 21 d’abril de 2010

Us convido a visitar el blog de la meva germana:

http://racodelacoach.blogspot.com/

on hi participo amb els dibuixos.

2 comentaris:

  1. Textos i dibuixos són una melmelada, gens empelagosa, amb el sucre just...

    Una abraçada a totes dues. -Vull dir una a cadascuna-.
    onatge

    ResponElimina
  2. Nosaltres posem la melmelada i tu el pa torrat, que sé que t'agrada.
    Gràcies per estar, aquí i ara.
    Una abraçada de cadascuna de nosaltres.
    maijo

    ResponElimina

Seguidors