Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 18 de març de 2010







A la nit dels vençuts
li sobren hores
malbaratades, perdudes,
hores de tomba i gira.

El llit es fa petit
i la nit llarga.

Voldries veure el sol
creuant la teva cambra
de paret a paret,
amb una ratlla nítida
que separés la nit del dia.

I en aquell espai on suren somnis,
on tristesa i alegria no tenen nom,
perquè res té nom,
la vida és un fil de sorra
imperceptible i gastat.

I.G.

2 comentaris:

  1. Hola a les dues germanes. Primer, dir que m'encanta el quadre, no sé si les persones donoes o homes pugen o baixen per la corda, pel temps... No sé si arriben o escapen... Veig que van un darrere l'altre. Supos que la corda-temps deu ser prou forta...

    A la nit...


    A la nit de
    vegades sempre
    sobren hores.
    O quan el llit
    és immens i
    la nit molt curta.

    El sol ens ve a
    veure quasi sempre,
    però de vegades
    ens entretenim amb
    les seves ombres...

    “Una ratlla nítida”,
    horitzó, frontera,
    delimitació o només
    una ratlla...

    O units a nit i dia?
    L’espai on suren
    els somnis, ho fan
    per plaer i no per naufragi.

    Tristesa i alegria
    no tenen nom,
    altres tenen nom i cognoms...

    I tens raó, res té nom,
    som nosaltres que bategem.

    A la sorra el fil
    del meu estel de vida
    imperceptible i gastada...


    Una abraçada on suren els somnis...
    onatge

    ResponElimina
  2. Amic Onatge, les personetes de la il•lustració jo diria que baixen encara que fan lo possible per no fer-ho, els sento ben agafats. Potser en un moment de la seva vida els va semblar que pujaven, però només era un miratge. Al peu, un munt de sorra on van a parar.

    Una abraçada plena de vida.
    maijo

    ResponElimina

Seguidors