Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 21 de març de 2010





Hoy busco inspiración
por donde sea,
creo que se me escapa cuando
sonrío, guiño un ojo
o me pica la oreja.
Todo es tan frívolo
que nada me inspira nada.

Picor, dolor, vértigo,ansiedad...
pero inspiración, no.
¿Tal vez bajo el mantel?


2 comentaris:

  1. La inspiració sempre hi és. De vegades estem distrets... altres ens distreu el cant d'un ocell, el cop de porta, l'esternut de la veïna, la mosca que vola, la simfonia de l'estómac quan tenim gana. I la inspiració segueix mirant-nos. Tu, acompanya't sempre d'una llibreteta...

    Una abraçada d'isnpiració.
    onatge

    ResponElimina
  2. La inspiració… Déu la volia, o no és així? Em penso que no. Avui m’he passat el dia buscant-la com el gat al ratolí. Però com en tot, no val a desistir.
    Per cert, lo de la llibreta funciona.
    Una abraçada inspiradora.

    maijo

    ResponElimina

Seguidors