Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 15 de febrer de 2010

UN DIA DESPERTARÉ I FARÉ UN VIATGE CAP ENLLOC





Un dia despertaré

i faré un viatge cap enlloc.

Em fusionaré amb el desig

i serem un.


Renaixeré del no res,

ressorgiré d'on no hi havia llum,

recorreré els teus paisatges,

les persones en les que habites

i sentiré el teu so.


Aviat recobraré l'alè,

em viciaré amb les formes

i et faré un petó.

................................

(la meva germana contestà amb aquest poema)



El teu petó tindrà l'alè de la matinada,

del dia encara novell,

delerós per il·luminar un paisatge,

per acaronar un rostre.



Serà un petó que vindrà de lluny,

de viatges remots,

d'orígens oblidats i de destins incerts,

però serà un frec càlid,

abastarà un desig, un amor.

2 comentaris:

  1. Caram entre dues germanes...

    Primera germana.
    Potser tots acabem fent un viatge cap enlloc... Però potser no tohom es fusiona amb el desig per ser un...
    Renaixem tantes vegades...
    Resorgim d'on no hi havia llum perquè nosaltres som la flama.
    Els teus paisatges sempre són els millors.
    De vegades habitem en el silenci, en la solitud, en la posta de sol, en el quart creixent..., en l'onada, en la música que només escoltem i sentim nosaltres... [prou].
    Et desitjo que la brisa t'ajudi a recobrar l'alè, i les formes... i el p...

    Segona germana.
    És veritat un petó de matinada de vegades és el primer alè.
    Encara hi ha dies novells? Sí, afortunadament.
    Un paisatge il·luminat per un petó? Mmmm...
    Per acaronar un rostre que creiem nostre.
    Un petó que vindrà de la profunditat, potser sí que vindrà de lluny però no el portarà ni MRW, ni SEUR, ni cap servei de missatgeria...
    Segurament que farem un viatge remot.
    Els orígens de vegades són oblidats i els destins són no establerts...
    Però engendrarà un gemec càlid.
    Abastarà un amor més enllà d'un desig.

    Una abraçada a tres.Potser un dia despertarem i no haurem arribat enlloc.
    onatge

    ResponElimina
  2. Quanta saviesa en les teves paraules, amic Onatge. Com sempre donen peu a pensar més i més, a viatjar cap endins... Són la perfecta abraçada!
    Un petó.
    maijo

    ResponElimina

Seguidors