Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 18 de febrer de 2010

ENTRE TÚ Y YO, POESÍA



Entre tú y yo,
poesía,
alfombra roja que une tu casa con la mía.

2 comentaris:

  1. Si la traducció simultània –mental- no em falla, en aquest poema hi ha molta profunditat... M’agrada la pintura, a la dreta un arbre frondós, el de l’esquerra, esquelètic, i enmig la casa...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. La poesia sol ser un pou de sentiments, és per això lo de la profunditat, no?
    Gràcies pel comentari del quadre.
    Un petonet.

    ResponElimina

Seguidors