Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 13 de gener de 2010

L'ANGLESA





Un novell crític d'art, mentre mirava L'anglesa, va fer una gran observació: "És tan lletja que fins i tot és bonica".



2 comentaris:

  1. Bonica o lletja... Potser el crític no s'havia mirat al mirall o duia les ulleres del revés...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. O, podria ser, que entre el bonic i el lleig hi ha una distància molt curta. Vull ser positiva, em dóna que pensar, doncs quan deia això em mirava també a mi.

    ResponElimina

Seguidors