Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 1 de desembre de 2009






Sóc un arbre vell,

fort i aspre,

però tinc primaveres joioses

i estius carregats de dolces figues.

3 comentaris:

  1. M'agrades arbre. M'agrades per la teva fortalesa, pels teus fruits, per la teva ombra, per la fidelitat a les teves arrels...

    Salut i arrels.
    onatge

    ResponElimina
  2. Hi ha persones que són com arbres.
    Una abraçada.
    maijo

    ResponElimina
  3. maijo estic completament d'acord amb la teva afirmació.

    Una abraçada d'arbre.
    onatge

    ResponElimina

Seguidors