GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
És bo llevar-se amb els dos peus, posar-los a terra, deu dits, cinc a cada peu... I perquè no posar-se un mitjó de cada color a cada peu, o una sabata marró i una altra de negre? Lligar els dos cordons, no, no podríem caminar. Però sí, penso que la Glòria ho fa bé.
ResponEliminaUna abraçada amb el braç dret, i després el mateix amb l'esquerre...
onatge
Sí, Onatge, cal no oblidar mai que per seguir caminant hem d’avançar un peu darrera l’altre, tots dos al mateix temps en el millor dels cassos ens cansaríem massa.
ResponEliminaI per donar una abraçada, que et sembla si ens deixem portar i fem anar els dos braços a una?
maijo
hola maijo, he fet anar els dos braços a una, i he rebut una bufetada a cada galta, encara no sé què m'ha fallat...
ResponEliminaSalut, i perdona que no puc riure, em fan mal les galtes...
onatge
Onatge,
ResponEliminaM’hauràs de perdonar tu a mi, el teu mal de galtes m’ha obert les ganes de riure.
Cuida't dels teus braços!
maijo
mencanta, ets genial! testimo mami!
ResponElimina