Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 1 de desembre de 2009

Fugint de la malaurança t'hi pots posar de peus




Avui, em

llevaré

amb el peu

dret.



M'hi posaré

el mitjó

dret

i la sabata

del peu

dret.



M'hi faré un nus

als cordons

del calçat

dret.



Sortiré al

carrer

amb el peu

dret.

Després,

faré el

mateix amb

el peu que

no és el

dret.

5 comentaris:

  1. És bo llevar-se amb els dos peus, posar-los a terra, deu dits, cinc a cada peu... I perquè no posar-se un mitjó de cada color a cada peu, o una sabata marró i una altra de negre? Lligar els dos cordons, no, no podríem caminar. Però sí, penso que la Glòria ho fa bé.

    Una abraçada amb el braç dret, i després el mateix amb l'esquerre...
    onatge

    ResponElimina
  2. Sí, Onatge, cal no oblidar mai que per seguir caminant hem d’avançar un peu darrera l’altre, tots dos al mateix temps en el millor dels cassos ens cansaríem massa.
    I per donar una abraçada, que et sembla si ens deixem portar i fem anar els dos braços a una?

    maijo

    ResponElimina
  3. hola maijo, he fet anar els dos braços a una, i he rebut una bufetada a cada galta, encara no sé què m'ha fallat...

    Salut, i perdona que no puc riure, em fan mal les galtes...

    onatge

    ResponElimina
  4. Onatge,
    M’hauràs de perdonar tu a mi, el teu mal de galtes m’ha obert les ganes de riure.
    Cuida't dels teus braços!

    maijo

    ResponElimina
  5. mencanta, ets genial! testimo mami!

    ResponElimina

Seguidors