Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 24 de novembre de 2009

La meva mare ha estat la perfecta contadora de contes de memòria. Gràcies a ella us puc transcriure "El rei que tenia el nas vermell". És ben curiós, però m'agrada més quan les paraules prenen forma i volum amb la veu de la mare. Llàstima que aquesta sensació no us la pugui transmetre...




Una vegada era un rei que tenia el nas vermell i bevia en cada bóta sense deixar-ne ni una gota.

- Aquest vi no m’agrada gens! Aquest altre, encara menys!
- Senyor, si no trobeu cap vi prou bo, feu-ne fer un gros pregó.

Tarariit!

- Jo, vostre noble, Ruc Primer, a tot el poble faig saber que ma filla i princesa esdevindrà la Muller molt lleial d’aquells dels meus vassalls i fadrins que al palau em porti el millor vi. Ho mano així i en dono fe, Jo, Ruc Primer!

- Visca el Rei! Visca!

- Senyor, com el vi del Penedès, no en trobareu cap més!

- Això ja ho sabrem després!

- El vi bo de Sant Sadurní és de tots el millor vi.

- Ai, que em començo a dormir!

- El millor vi és el de Calella.

- Ai, que el cap se m’estavella!

- El vi de Reus és molt bo, si el beveu amb bon porró.

- Sí, déu n’hi do, déu n’hi do!

- Res a comparar amb el vi del Pinell. Jo em jugo el clatell!

- Ah, el trobo massa novell.

- Senyor, com el vi del Priorat, no en trobareu cap!

Tant i tant beguí, que va fer un badall, un singlot i es va morir.

- Ai, pare! Benvolgut siguis, pare! Què faré jo ara?


La princesa s’havia quedat ben sola, sense pare ni marit, més sota el balcó, un trobador enamorat va cantar-li aquesta cançó:

- No tinc castells ni masies, sóc un pobre trobador que et faria poesies, sense beure vi del millor! T’agafaria les mans, et faria petons, et miraria al ulls i et cantaria cançons.

-Trobador de les cantades que em dediques aquesta cançó, et diré moltes vegades que també t’estimo jo.

2 comentaris:

  1. Un conte que és com si sentís la veu de la teva mare com l'explica... Jo en conec un de rei que té el nas vermell, però vermell de raïm priorat...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. Ara em quedo intrigada...

    Gràcies, amic.
    maijo

    ResponElimina

Seguidors