Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 19 de novembre de 2009

Passeig d’hivern

Estic preparant la felicitació amb la que us vull sorprendre aquest Nadal, això m’ha portat a rememorar els versos i dibuixos d’altres anys. Us en faré una petita desfilada perquè anem fem boca tots plegats.



Sense branquillons,
només la fusta intemporal,
la que un altre hivern
roman al passeig, així tal
una antiga ombra,
amiga de cada Nadal.

L’última borrasca
passà en divendres i el bassal
emmiralla núvols
amarats de fredor hivernal.

Vols que passegem,
t’agrada el camí, et val?


I. G.

1 comentari:

  1. Hola, en l'altre comentari he dit que m'agradava el camí, i potser ho havia d'haver dit aquí, però... Passejar prop dels arbres sens fulles ha de ser un plaer...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina

Seguidors