Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 20 de novembre de 2009

FELICITACIÓ NADALENCA 2009

L’aire gebrat de l’ hivern
cau com un mantell
silenciós, persistent,
mentre la veu fosca de la nit
recorre sola els carrers
eternament humits.

Deixarem el fred a fora
i a la nostra llar de foc
ballaran càlides flames
que rebran el 2009.

Del fumeral vessaran
espurnes i cargols daurats
per esbandir el gel
i acolorir tot l’any.

I. G.

2 comentaris:

  1. maijo, després de llegir aquest poema, no sé què dir... Nadal, na a dalt, dalt na...
    Recordo aquesta nadala i aquest poema tots dos fruit de la teva bona sensibilitat.

    Bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  2. Imaginava que et farien recordar.
    I la bona sensibilitat és a casa, a casa teva i meva, si no, no la veuríem.
    Una abraçada.
    Maijo

    ResponElimina

Seguidors