Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 19 de novembre de 2009

El mateix any, el 2007, vaig treballar aquesta la felicitació nadalenca per a una marca d’oli, de la qual també n'havia fet la seva etiqueta. Vaig voler que fossin les mateixes oliveres qui donessin la cara, engalanades de festa amb pentinats de poda. La meva germana m'agafà el fil, com sempre.


Hem viscut al resguard
de la serra del Montsià.
Ens han emparat gent de mans
obertes i amatents
que amb llur feina de pagès
han fet de l’oli un present.

Que il·lumini el raig daurat
de fina oliva arbequina
la taula d’aquests Nadals!



I. G.

2 comentaris:

  1. Noies amb aquests dibuixos i poeme m'han agafat ganes d'omplir la copa d'oli..., o torrar pa de pagès i l'oli... I dir que m'agrada el camí.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. Celebro que t'agradi, però faràs un camí molt lleuger si et beus tota una copa d’oli. Millor aquests Nadals brindem amb cava.

    Salut, amic meu.

    ResponElimina

Seguidors