Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 21 de novembre de 2009

Aquest punt de lectura es va fer per a l'Escola de Capacitació Agrària d'Amposta. Aquesta vegada, Imma va escriure primer el poema que em va servir a mi per a inspirar-me. Sortí a la llum una diada de Sant Jordi, i fa referència a la biblioteca d'aquesta Escola.






A la porta hi veuràs

les jardineres blanques,

geranis a l'estiu,

ciclàmens a l'hivern.



Per trobar el tresor

has de sentir la calma,

la màgia d'aquest lloc.



Als prestatges, dormides,

les paraules somien.

Només caldrà que tu

les mires amb bons ulls.



I. G.

3 comentaris:

  1. Noies, el punt m'encanta, un llibre enllaça a un altre llibre -que és el que em passa a mi llegint...-. I el fons de color groc, el color de la saviesa. El poema convida a desgranar la metàfora dels llibres al bressol de la biblioteca.

    Una abraçada de novembre.
    onatge

    ResponElimina
  2. Onatge, quan la meva obra es comentada per un poeta com tu, pren molta més importància.
    Gràcies.

    Maijo

    ResponElimina
  3. maijo ara si que m'has fet sortir els colors..., no sóc un poeta, només embasto paraules amb fil de sentiments...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina

Seguidors